La respiració del cantaire
El diafragma, el suport i l'art d'administrar l'aire: la base de tot el cant, amb exercicis per practicar a casa.
7 min de lectura
Si l'instrument del cantaire és el cos, la respiració n'és la manxa: tot el so que fem és aire que passa per les cordes vocals. La majoria de problemes de cant (notes que cauen, frases que no s'acaben, gola tensa) no són problemes de veu, sinó d'aire.
Com funciona
El múscul protagonista és el diafragma, una cúpula situada sota els pulmons. Quan inspirem, el diafragma baixa i els pulmons s'omplen; com que les vísceres queden empeses cap avall, la panxa surt enfora. Quan cantem, el diafragma puja lentament mentre els músculs abdominals administren la sortida de l'aire.
La respiració del cantaire vs. la de cada dia
- Silenciosa: una bona inspiració no se sent. Si fa soroll, hi ha tensió a la gola.
- Ràpida i baixa:entre frase i frase sovint només tenim un instant; l'aire ha d'entrar avall de cop, amb la boca i la gola obertes (com un badall sorprès).
- Administrada: el mèrit no és agafar molt aire, sinó gastar-lo a poc a poc. És el que s'anomena appoggio o suport.
Exercicis
Exercici 1
El llibre sobre la panxa
Estirat de panxa enlaire, posa't un llibre sobre el melic. Respira fent que el llibre pugi en inspirar i baixi en espirar, amb les espatlles ben quietes. 2 minuts cada dia: és la manera més ràpida de «trobar» la respiració baixa, perquè estirat és la postura on surt sola.
Exercici 2
La essa sostinguda
Inspira en 4 temps i treu l'aire fent una sssss suau i constant. Cronometra't: comença per 15 segons i ves pujant fins a 30-40. La essa ha de ser idènticadel principi al final: si tremola o s'afebleix, estàs gastant més aire del compte al principi.
Exercici 3
L'espelma que no s'apaga
Imagina una espelma a un pam de la boca: bufa-hi tan fluix com puguis fent vibrar la flama sense apagar-la, tanta estona com puguis. Després canta una nota còmoda amb la mateixa sensació de fil d'aire constant.
Exercici 4
Esses ritmades
Amb el metrònom a 60: inspira en 1 temps i fes 4 esses curtes (s! s! s! s!) marcades des de la panxa, una per temps. Nota com l'abdomen «rebota» a cada essa: aquest és el motor que després farà els accents i els staccatos cantant.
Posa-ho en pràctica
Practica les esses ritmades amb el metrònom