Intervals melòdics
Com reconèixer un interval només escoltant-lo: nombre, qualitat i cançons-pista.
7 min de lectura
Un interval és la distància entre dues notes. Quan les notes sonen una rere l'altra, l'interval és melòdic; quan sonen alhora, és harmònic. En aquest article ens centrem en els intervals melòdics: com s'anomenen, com es classifiquen i, sobretot, com aprendre a reconèixer-los només escoltant-los.
Dos paràmetres: nombre i qualitat
Cada interval queda descrit per dos paràmetres:
- El nombre: 2a, 3a, 4a, 5a, 6a, 7a, 8a... Es compta inclusivament: de Do a Mi hi ha 3 notes (Do-Re-Mi), per tant és una 3a, encara que entre elles n'hi hagi 2 d'interval.
- La qualitat: major, menor, justa, augmentada, disminuïda. Distingeix dos intervals que tenen el mateix nombre però una distància diferent en semitons.
Per exemple, Do–Mi i Do–Mi♭ són tots dos terceres (3a), però la primera té 4 semitons (3a major) i la segona en té 3 (3a menor).
Quins són els intervals "naturals"?
Si comencem en Do i recorrem una octava per les notes blanques, ens surten aquests intervals melòdics:
- 2a menor (1 semitò): Mi–Fa
- 2a major (2 semitons): Do–Re
- 3a menor (3 semitons): Re–Fa
- 3a major (4 semitons): Do–Mi
- 4a justa (5 semitons): Do–Fa
- 4a augmentada / 5a disminuïda (6 semitons, "tritó"): Fa–Si
- 5a justa (7 semitons): Do–Sol
- 6a menor (8 semitons): Mi–Do
- 6a major (9 semitons): Do–La
- 7a menor (10 semitons): Re–Do
- 7a major (11 semitons): Do–Si
- 8a justa (12 semitons): Do–Do
Cançons-pista per a reconèixer intervals
Una tècnica clàssica és associar cada interval amb l'inici d'una cançó coneguda. La idea és que, quan sentis un interval, el teu cervell recuperi la cançó i pugui deduir-ne el nom. Algunes de les més habituals (i molt utilitzades a conservatori):
- 2a major ascendent: les dues primeres notes de "Joyeux anniversaire" / "Cumpleaños feliz" (Happy Birthday).
- 3a major ascendent: les dues primeres notes de "When the Saints Go Marching In", o el tema d'Oh, Suzanna.
- 3a menor ascendent: les dues primeres notes de "Greensleeves" o "Brahms's Lullaby".
- 4a justa ascendent: l'inici de "La Marsellesa" o d'Amazing Grace ("a-MA-zing"), o el "Here Comes the Bride".
- 5a justa ascendent: les dues primeres notes del tema de Star Wars ("Princess Leia's theme") o "Twinkle Twinkle".
- 6a major ascendent: el "My Bonnie Lies Over the Ocean" o el tema de la NBC.
- 8a justa: l'inici de "Somewhere Over the Rainbow" ("Some-where").
Intervals ascendents i descendents
Reconèixer un interval pujant és diferent de reconèixer-lo baixant. El nostre cervell sembla tenir més facilitat amb els ascendents — segurament perquè la majoria de cançons populars comencen pujant. Per això, quan practiquis, fes-ho conscientment en les dues direccions; per a cada interval, busca una cançó que comenci pujant i una que comenci baixant.
El tritó: l'interval prohibit
El tritó (4a aug o 5a dim, 6 semitons) era anomenat a l'Edat Mitjana diabolus in musica — "el dimoni dins de la música" — per la seva sonoritat tensa i difícil de cantar. Avui és una eina expressiva habitual: l'inici de The Simpsons n'és un (de Do a Fa♯) i també el blues. Reconeixe'l és complicat al principi però, justament per la seva inestabilitat, té un caràcter molt propi.