Espècies de contrapunt

El contrapunt és l'art de combinar dues o més línies melòdiques que sonen alhora, cadascuna amb sentit propi però relacionades entre elles. Si l'harmonia mira les notes verticalment (acords), el contrapunt mira les melodies horitzontalment i la manera com es coordinen.

L'aproximació pedagògica clàssica és la de les cinc espècies, sistematitzada per Johann Joseph Fux al seu tractat Gradus ad Parnassum (1725). Cada espècie afegeix dificultat i llibertat sobre l'anterior. És un sistema vell de 300 anys, però segueix sent la base de l'ensenyament de contrapunt arreu d'Europa.

El cant pla (cantus firmus)

El punt de partida és sempre un cantus firmus: una melodia donada, escrita en rodones (sense ritme propi), generalment d'unes 8-12 notes, en una tonalitat modal. Aquesta línia no es toca; l'exercici consisteix a compondre contra ella una segona veu (i, en casos avançats, una tercera o una quarta).

Les cinc espècies

1a espècie: nota contra nota

Per cada nota del cantus firmus posem una sola nota a la veu nova, també en rodones. És la forma més pura: no hi ha ritme, només harmonia interválica.

• Només intervals consonants entre les dues veus.
• Comença i acaba en intervals "perfectes" (1a, 5a o 8a).
• Evitar moviments paral·lels de 5a o 8a.

El que es treballa: pensar verticalment i melòdicament alhora, oint intervals i evitant els clàssics defectes (quintes paral·leles, moviments directes...).

2a espècie: dues contra una

Per cada nota del cantus firmus, en posem dues a la veu nova (blanques). Això introdueix el concepte de pols fort/feble: la primera blanca cau al pols fort, la segona al feble. La feble pot ser una nota de pas dissonant.

3a espècie: quatre contra una

Per cada nota del cantus firmus, en posem quatre (negres). Cada grup de quatre dona joc a notes de pas, brodades, canvis... S'apren a treure suc rítmic i melòdic d'un sol acord.

4a espècie: lligadures (síncopes)

Es treballa la retardació: la veu nova porta una blanca que se solapa amb el canvi de nota del cantus firmus, creant una dissonància que es resol baixant un grau. És el primer cop que es treballen dissonàncies preparades de manera sistemàtica.

5a espècie: florit

Combinació lliure de tot l'anterior: la veu nova pot tenir blanques, negres, lligadures, corxeres... segons convingui musicalment. És l'espècie més propera a la música real: aquí ja s'està fent una mena de composició a dues veus.

Per què continuem ensenyant contrapunt?

Hi ha dues raons sòlides:

• Disciplina auditiva i tècnica: les restriccions del contrapunt obliguen a sentir verticalment i horitzontalment alhora. És dels millors entrenaments d'oïda harmònica que existeixen.
• Comprensió del repertori: tota la música de Bach (i de mig segle barroc i clàssic) està construïda sobre principis contrapuntístics. Sense passar pel contrapunt, es queda una capa de comprensió fora de l'abast.

Si t'hi vols posar a fons

A banda dels exercicis de l'app, una bona via complementària és agafar el tractat de Fux (n'hi ha edicions traduïdes) i fer la 1a espècie sobre un cantus firmus senzill. Escriure-ho a mà sobre paper pautat segueix sent, probablement, la millor manera d'interioritzar-ho.