La clau de sol

La clau de sol és el símbol que es col·loca al principi del pentagrama i ens diu quina nota és cada línia i cada espai. Sense clau, una nota dibuixada a la tercera línia podria ser qualsevol cosa; amb la clau de sol, sabem que és Si.

Què és exactament una clau?

Una clau és un punt de referència. La clau de sol s'enrosca al voltant de la 2a línia del pentagrama (comptant de baix a dalt). Aquesta línia, per definició, esdevé el Sol. D'aquí ve el seu nom.

A partir d'aquesta referència, totes les altres notes queden col·locades seguint l'ordre natural: si pugem una línia o espai, anem a la nota següent (per exemple, del Sol al La); si baixem, a l'anterior.

Notes a les línies

El pentagrama té 5 línies. De baix a dalt, en clau de sol, les notes que hi cauen són:

• 1a línia: Mi
• 2a línia: Sol (la nota que defineix la clau)
• 3a línia: Si
• 4a línia: Re
• 5a línia: Fa

Notes als espais

Entre línia i línia hi ha 4 espais. De baix a dalt:

• 1r espai: Fa
• 2n espai: La
• 3r espai: Do
• 4t espai: Mi

Per dalt i per sota del pentagrama

Què passa quan una nota cau fora de les 5 línies? S'utilitzen línies addicionals petites, una per cada nota addicional. Per sota del pentagrama, just a sota la 1a línia, hi cau el Re; una línia addicional inferior dona el Do (el "Do central"). Per sobre, més enllà de la 5a línia, anem pujant: Sol, La, Si...

Una mica d'història

La clau de sol ve d'una grafia medieval de la lletra G, que en notació anglosaxona designa el Sol. Si te la mires de prop, hi veuràs encara aquella G estilitzada que s'enrosca a la línia corresponent.

Per què aquesta clau i no una altra?

Existeixen diverses claus (de sol, de fa, de do en diferents línies), cadascuna pensada per a un rang d'altures. La de sol s'utilitza per a veus mig-agudes i instruments com el violí, la flauta, la trompeta, el teclat (mà dreta), la guitarra... És, de molt, la més comuna, i per això sol ser la primera que aprenem.