Cantar en cor: escoltar, empastar, afinar
L'ofici de cantaire de cor: la unificació del so, l'afinació dels acords, la respiració escalonada i els bons hàbits d'assaig.
8 min de lectura
Cantar sol i cantar en cor són oficis germans però diferents. Al cor, la virtut més gran no és tenir una veu bonica: és escoltar. Un cor de veus mitjanes que s'escolten sona millor que un cor de veus boniques que competeixen.
L'empast: sonar com una sola veu
L'empast és la sensació que una corda (i el cor sencer) sona com un sol instrument. Es construeix amb tres ingredients:
- Vocals unificades:tots fem la mateixa A (vegeu l'article de vocals i dicció).
- Volum de conjunt: la regla pràctica és que has de poder sentir els veïns de corda mentre cantes. Si només et sents a tu, cantes massa fort; si no et sents gens, massa fluix.
- Color i vibrato continguts:el que en solista és personalitat, en cor pot ser una taca. El vibrato ample es «menja» l'afinació dels acords.
Afinar en cor: més que no desafinar
En un acord coral, cada nota té una feina: la fonamental vol fermesa, la quinta vol puresa, i la tercera— la nota que fa l'acord major o menor — és la més delicada: en els acords majors, la tercera afinada «de debò» (afinació justa) és un pèl més baixa que al piano. Per això els directors demanen tantes vegades «la tercera, alta de moral però baixeta».
L'ofici de cantaire de cor
- Mira el director:partitura a l'alçada dels ulls i el director «per sobre» del paper. Les entrades i els finals es canten amb els ulls.
- Respira amb la frase(i amb els companys): la respiració conjunta abans d'una entrada és mig empast fet. En les notes llarguíssimes, useu la respiració escalonada: cadascú respira en un moment diferent, dissimulant (mai al canvi de síl·laba!), i la corda no s'apaga mai.
- Marca la partitura:llapis sempre a la carpeta. Respiracions, vocals decidides, finals de consonant, dinàmiques del director: el que no s'apunta, a l'assaig següent ja no hi és.
- Aprèn la teva veu, escolta les altres: quan sàpigues la teva línia, canta-la escoltant la corda que porta el tema. Saber qui mana a cada moment és el que fa que un cor respiri com un sol cos.