Acords tríades
Construcció de tríades majors, menors, augmentades i disminuïdes. Inversions.
6 min de lectura
Un acord és la combinació de tres o més notes que sonen alhora. La família més fonamental és la dels acords tríades: acords de tres notes construïts per terceres superposades. Sobre aquestes tríades es construeix gran part de l'harmonia tonal.
Construcció: 3a sobre 3a
Una tríada té tres notes:
- La fonamental (el "nom" de l'acord)
- Una 3a per sobre de la fonamental
- Una 5a per sobre de la fonamental (o, equivalentment, una 3a per sobre de la 3a)
Segons quin tipus de 3a (major o menor) i quin tipus de 5a (justa, augmentada o disminuïda) tinguem, ens surten quatre qualitats diferents.
Tríada major
3a major + 5a justa. És el so "lluminós", optimista. Sobre Do, una tríada major és Do – Mi – Sol.
Tríada menor
3a menor + 5a justa. És el so "tendre", reflexiu, sovint associat amb la tristesa. Sobre La, la tríada menor és La – Do – Mi.
La diferència amb la major és només un semitò a la 3a: en la major és gran (4 semitons), en la menor és petita (3 semitons).
Tríada disminuïda
3a menor + 5a disminuïda. So inestable, tens, que demana resoldre. Es forma sobre el 7è grau de l'escala major: sobre Si, ens dona Si – Re – Fa.
Tríada augmentada
3a major + 5a augmentada. Sona estrany, suspès, no pertany pròpiament a cap escala major ni menor natural. Sobre Do: Do – Mi – Sol♯.
Inversions
Tot i que les tríades es construeixen amb la fonamental al greu, també es poden tocar amb una altra de les seves notes al baix:
- Posició fonamental: Do–Mi–Sol (fonamental al greu)
- 1a inversió: Mi–Sol–Do (la 3a al greu)
- 2a inversió: Sol–Do–Mi (la 5a al greu)
Sonoritàriament tots tres són "Do major", però la qualitat de l'efecte canvia: la 2a inversió, per exemple, té un caràcter de "passatge", de no-repòs, sovint associat amb la cadència final clàssica.
Per què són importants
Les tríades són els maons de l'harmonia tonal. Tota progressió clàssica (cadències, encadenaments, modulacions...) es construeix bàsicament amb tríades dels graus de l'escala. Saber-les reconèixer d'oïda és un pas decisiu cap a entendre què passa harmònicament en una obra.